Filferros recoberts

Els cables revestits del clapton, fosos o d'un altre tipus, sigui quin sigui el nom que se'ls doni, tenen un avantatge innegable en el vape però també alguns inconvenients. Com es fan i quins són els materials més utilitzats per a aquest exercici.

En què consisteix això

El principi és senzill, només cal agafar uns quants centímetres d'un cable resistiu i embolicar-lo amb un segon cable més fi amb un trepant per obtenir el resultat el més uniforme possible.

També hi ha diversos dispositius més adequats a aquest tipus de pràctica per simplificar la manipulació.

Un d'aquests dispositius és el Dèdal.

Aquest kit està format per un cos ponderat que funciona amb dues bateries de format 18650. Està equipat amb un mandril de petit format molt adequat. Aneu amb compte perquè les mordasses que pessiguen el resistiu estan unides per una molla que és molt fàcil de penjar quan s'intenta arreglar el seu cable, com em va passar a mi.

Tanmateix, és molt possible reparar, encara que el mandril no sigui desmuntable. En cas contrari, a les botigues de bricolatge hi ha el mateix chuck jig, tot i que caldrà modificar-lo una mica per adaptar-lo.

La caixa principal, a la qual es fixa un primer extrem de cable, està ponderada i permet la rotació en ambdues direccions amb un regulador de velocitat.

L'altre extrem del cable es fixarà a una mordassa mitjançant un o dos giratoris. Aquest fil serà la columna vertebral del Clapton anomenat així.

Es proporciona un altre element, però no és imprescindible, depèn principalment del diàmetre del cable que recobrirà el primer. És una placa molt lleugera, que es mou per si sola a mesura que es va construint el recobriment, i que suporta la bobina durant la producció de l'obra.

Però aquesta placa és inútil quan el "marc" és massa ample o si el cable del recobriment supera un cert diàmetre. Per tant, això es farà mantenint el cable d'embolcall perpendicular al cable del marc.

[s3bubbleVideoSingleJs bucket=”levapelier-videosduteam” track=”sylvie.i/clapton.mp4″ aspect=”16:9″ autoplay=”false” download=”false” cloudfront=”” disable_skip=”false” /]

Quin és el sentit de revestir un cable resistiu?

El principal avantatge del recobriment és poder gestionar un màxim de líquid per "ajudar" el capil·lar i, per tant, oferir millors sabors i vapors més densos. Però compte, aquest avantatge només pot ser efectiu en la mesura que el treball sigui regular i ben executat. Com més perfecte sigui el recobriment, més favorable es sentirà el resultat.

El risc d'una feina mal feta pot provocar els anomenats "punts calents". És una part de la bobina debilitada i, per tant, que s'escalfa més que la resta i escalfa amb més força el capil·lar, la qual cosa dóna un desagradable gust de cremat (colp sec), un cop sol·licitada la resistència.

L'altre interès és l'estètic. El coil porn és l'art de combinar i equilibrar diversos fils, treballats o no amb diferents diàmetres o formes, per obtenir un resultat visual espectacular.

Idealment, quan l'estètica és perfecta, combina aquest aspecte de la capil·laritat per oferir un bon resultat que és un compromís entre vape i estètica.

Els inconvenients

En augmentar la quantitat de material (el nombre de cables resistius), es redueix el valor resistiu de la resistència produïda, que molt sovint està en sub-ohm.
Per tal d'obtenir valors resistius raonables, els diferents tipus de cables utilitzats tenen un diàmetre molt fi.
Els cables recoberts, pel seu menor valor resistiu que una bobina convencional i la seva capacitat per absorbir líquid, s'utilitzen amb altes potències i consumeixen molt més e-líquid.
No es poden utilitzar tots els cables resistius, en particular el níquel que té un valor per metre molt baix i el muntatge d'aquests cables de níquel no permet obtenir un valor resistiu fiable perquè corre el risc de ser massa baix per ser tingut en compte per un Caixa. A més, aquest fil és massa fràgil per treballar-lo amb eficàcia.

A continuació es mostra la taula de correspondència dels calibres amb el diàmetre dels cables

Els principals cables resistius utilitzats per a l'encapsulació

En general, els materials de filferro resistiu utilitzats són: kanthal, nicrom i acer inoxidable (SS316L).

El Kanthal és el material que té el valor resistiu més alt per metre per mantenir, al final, valors de resistència raonables i estables. Aquest material també és el més rígid i l'acumulació de filferro pot fer que la formació de la bobina sigui més difícil de l'habitual.
Acer inoxidable (SS316L) és un material bastant flexible però el seu valor resistiu és molt inferior al del kanthal, la qual cosa dóna a la resistència final una resistivitat força baixa. Tanmateix, aquest material ofereix, en un primer escalfament, un panell de color força gran en funció de la temperatura, la qual cosa fa que el muntatge sigui molt colorit i més estètic, però això és efímer. El SS316L és un material flexible i elàstic, per la qual cosa dificulta la gestió de l'equilibri de les voltes per obtenir una bobina uniforme i perfecta.

El nicrom és el material més utilitzat per a la pornografia en bobina perquè té el valor resistiu més proper a Kanthal amb una flexibilitat de material semblant a la de l'acer inoxidable. És un equilibri entre els dos materials però també és un aliatge format per níquel (en gran part) i crom. Així la formació de la resistència és més mal·leable i el primer escalfament de la bobina ofereix un color blavós.

A més, en funció del resultat desitjat, és possible barrejar els diferents materials. Admeto tenir una debilitat per als conjunts de colors i per això faig servir sovint acer inoxidable, però per mantenir una resistivitat raonable, de vegades poso un marc kanthal amb un recobriment SS316L. Com a norma general, s'ha d'evitar el mode de control de temperatura en aquest tipus de muntatge.

Aquí teniu alguns muntatges fets amb diversos recobriments