Fuites de l'atomitzador!

Hem de distingir tres tipus diferents de fuites en un atomitzador:

1. El més habitual és el que inunda els nostres texans en omplir.
2. El que buida el dipòsit quan l'atomitzador està inactiu, col·locat sobre la taula.
3. Després, hi ha el més viciós, que no veiem immediatament i que s'enganxa els dits quan vaporem.

Finalment, de vegades tenim un signe distintiu que anuncia la fugida, és el gorgoteig que sentim amb cada aspiració, senyal de resistència engordada.

Però abans de parlar-vos d'aquestes diverses fuites, és important entendre el principi de pressió i depressió que s'exerceix en un atomitzador. Per a això, un experiment senzill ajudarà a entendre millor el problema de les fuites, mitjançant un exercici trobat a la xarxa (referència: http://phymain.unisciel.fr/leau-est-arretee-par-le-papier/ ) i fàcil de fer.

Aboqueu aigua en un got (no necessàriament fins a la vora).

Col·loqueu una postal a sobre, subjecteu-la fermament contra l'obertura i inverteixi suaument el got.
Allibera suaument la postal: roman "enganxada" contra el vidre i l'aigua no surt.

EXPLICACIONS:

La pressió atmosfèrica manté la targeta unida.

Si el got s'omple fins a la vora abans de tornar-lo, només conté aigua. És llavors la pressió de l'aigua que s'exerceix sobre la cara superior de la targeta mentre la seva cara inferior està sotmesa a la pressió de l'aire atmosfèric.

La pressió atmosfèrica és d'uns 1000 hPa i correspon a la pressió que exerceix una columna d'aigua de 10 m d'alçada. Com que la pressió atmosfèrica és superior a la pressió de l'aigua al got, és comprensible per què la targeta està sotmesa a una força de pressió resultant dirigida cap amunt que la manté "enganxada" contra la vora del got.

Si el got no s'omple completament d'aigua abans de ser tombat, conté aigua i aire. La pressió exercida a la cara superior de la targeta és llavors igual a la pressió exercida per l'aigua augmentada per la pressió de l'aire tancat al got. La pressió de l'aire al got és inferior a la pressió atmosfèrica perquè la postal està generalment una mica corbada cap a fora, o perquè l'experimentador ha aconseguit deixar anar una mica d'aigua (és una qüestió d'habilitat experimental). Aleshores, la pressió a la cara superior disminueix prou perquè la pressió atmosfèrica exercida a l'altra cara sigui suficient per mantenir la targeta equilibrada contra el vidre.

REMARQUES:

En realitat, la postal només serveix per evitar el trencament de la superfície de l'aigua. En el cas d'una pipeta utilitzada en química, la superfície inferior de l'aigua és prou petita per no trencar-se: el líquid no flueix espontàniament.

Per tant, en l'experiment anterior podem substituir la postal per un tul fi que evita que la superfície de l'aigua es trenqui. Tan bon punt es trenca la superfície de l'aigua, l'aire pot entrar a l'aigua i fer que surti del vidre.

Si esquetitzem un atomitzador i si fem un paral·lelisme amb aquesta experiència incorporant nous elements per comparar i confrontar aquests conjunts, entendrem millor el nostre problema. És a dir: les nostres fuites.

Aquí teniu l'experiència del vidre al qual hem afegit en aquest diagrama, una tapa com a "tapa superior".

Dins del vidre, introduïm un element, amb dos petits forats bloquejats per buata, que només conté buit. Això representa la cambra d'evaporació (buida) i el capil·lar (buta). Al centre del cartró hem fet un forat més petit que el diàmetre d'aquest nou element per esquematitzar el flux d'aire.

L'últim diagrama serveix per entendre per què és important tancar el flux d'aire quan la tapa superior està oberta i d'aquí l'interès de mantenir la làmina per un element de suport que representa la base de l'atomitzador que es cargola a la safata.

Ara esquematitzem l'atomitzador:

Prenem el cas de la fuita més habitual

1. En omplir. Què està passant ?

Quan traieu la tapa superior, creeu un desequilibri entre l'aire i el líquid.

Sent la pressió de l'atmosfera més gran que la del líquid, és imprescindible tancar el flux d'aire per mantenir una "contrapressió" sota el dipòsit i mantenir un equilibri perquè el capil·lar tingui una porositat efectiva.

Si el flux d'aire no està tancat, el pes de la pressió de l'aire sobre el líquid obligarà el capil·lar a engordar-se amb el fluid sense restricció, ja que cap restricció (pressió oposada) empeny en la direcció oposada.

Aquesta és una primera fuita que es pot evitar molt fàcilment.

Tanqueu simplement el flux d'aire abans de treure la tapa superior per omplir el dipòsit. En cas contrari, alguns atomitzadors antics (clearomizer o cartomitzador), no tenen un anell per obstruir el flux d'aire, la maniobra més senzilla és tancar-lo amb el polze per ajudar a mantenir la pressió inversa, abans d'obrir el dipòsit, omplir-lo i tancar-lo. Quan s'hagi completat la maniobra, podeu treure el polze.

Un altre escenari: atomitzadors que es desenrosquen de la base per omplir. Ompliu, cargoleu i connecteu el flux d'aire abans de tornar a posar l'atomitzador en la direcció correcta. Un cop el líquid ha baixat, traieu el dit.

2. El teu atomitzador es buida lentament sense tocar-lo, així que què has de fer?

És possible que el vostre atomitzador tingui un mal segellat, això pot ser degut a un dipòsit esquerdat, un segell perdut o en mal estat. De totes maneres, pertorba una mica l'equilibri de forces i el líquid residual s'acumularà lentament a la base de l'atomitzador i, finalment, supurrà per escapar per l'orifici d'aire (o pyrex si això està esquerdat).

Això pot ser degut a un ompliment i compressió inadequats a la cambra que encara no s'ha establert. Només cal evacuar l'excés de suc vaporitzant uns quants cops a una potència més alta, fins que el suc s'evapori, i després tornar al seu poder de vaporització clàssic, abans d'arribar al cop sec.

3. La fuita que no veiem immediatament i que ens enganxa els dits quan vaporem.

En general és el que no es pot veure el que més enverina la nostra vida. Es deu principalment al posicionament del capil·lar. Perquè té un paper molt important en el transport de la circulació i l'evaporació del líquid, però s'ha de col·locar amb criteri per evitar fuites.

Cada atomitzador té el seu propi format i ofereix una col·locació capil·lar precisa. Tot i que aquesta ubicació és diferent en cada model, el capil·lar ha de, tanmateix, en TOTS els models, obstruir el pas del líquid. De manera que el líquid passa només en el moment de l'aspiració i l'evaporació.

Què passa quan vaporem?

En el moment de l'aspiració, canviem per evaporar el líquid. En aquest moment, el capil·lar s'engorja amb suc per compensar el que s'ha vaporitzat. El circuit d'aire permet mantenir un cert equilibri. Perquè qualsevol atomitzador ha d'estar ben "calibrat" (equilibrat) per funcionar correctament.

EXEMPLE:

Com més tancat el flux d'aire, menys aire s'inhala i més gran haurà de ser la resistència (1Ω per exemple) amb una potència aplicada que serà baixa (15/18W aproximadament).

Per contra, com més obert estigui el flux d'aire, més aire inhaleu i menor haurà de ser la resistència (0.3Ω per exemple) amb una potència aplicada que serà elevada (per sobre de 30W en aquest cas concret).

En aquests dos exemples, la quantitat de suc que es vaporitzarà en contacte amb la resistència és diferent.

Crido l'atenció que el capil·lar ha de tancar absolutament tota l'obertura, perquè si no és així, amb cada aspiració, obstruiràs el cotó que no podrà vaporitzar tot el suc emmagatzemat.

Així, a poc a poc, amb cada aspiració, el líquid anirà envaint suaument la placa de l'atomitzador, per ser evacuat posteriorment i crear aquestes fuites residuals.

Cal entendre bé aquest funcionament global abans d'afrontar el nostre últim cas.

4. El gorgoteig que sentim amb cada aspiració, senyal d'una resistència engordada.

Com s'ha explicat anteriorment a l'últim exemple, ha d'haver un equilibri de funcionament que s'ha de respectar a l'atomitzador. No només entre el fluid i l'atmosfera, sinó també entre el valor de la resistència, la potència del vape i l'obertura dels fluxos d'aire.

La combinació perfecta crea una harmonia necessària per proporció i compensar cada pas.

Si totes les articulacions del teu atomitzador són perfectes, si no apareixen esquerdes al pyrex i si el capil·lar està ben posicionat, etc... sempre és possible acabar amb gorgoteig desagradable. De fet, depenent del valor de la vostra resistència, hi ha ajustos a fer.

• Per a un conjunt clàssic amb una única resistència Kanthal, si el seu valor és de 0.5Ω, la potència aplicada varia dins d'un interval (segons l'obertura del flux d'aire), entre 30 i 38W aproximadament. Tanmateix, podreu vaporitzar amb una potència de 20W, però amb cada aspiració, una gran quantitat de líquid passarà pel capil·lar cap a la cambra d'evaporació, però la potència aplicada no permetrà que tot aquest líquid s'evapori. Una acumulació de suc s'estancarà al plat i la resistència engorgada acabarà gorgotejant.

Vapejar infravalorant la potència (en comparació amb la seva resistència), obstruirà gradualment el capil·lar i la resistència.

• Per contra, si apliqueu una potència de 50W, la resistència s'assecarà ràpidament i crearà el que s'anomena un cop sec (gust cremat). El teu cotó està tan sec que les fibres comencen a tornar-se marrons.

Així que aneu amb compte a ajustar la vostra potència segons el vostre muntatge i el valor de resistència obtingut. Si poseu 70W a una bobina d'1.7Ω, no només experimentareu la dolorosa experiència del cop sec sinó que, a més, us arriscareu a incendiar el vostre cotó! Si vapeu a 15W amb una bobina doble amb una resistència de 0.15Ω, es filtrarà per tot arreu!!!

El problema de les fuites és sempre una cosa molt desagradable i desordenada del qual podem prescindir fàcilment, però no és inevitable, només una qüestió d'equilibri. Espero que aquest tutorial us ajudi a resoldre molts problemes.

Feliç vaping!

Sylvie.I