Per a aquests Expressos d'edició especial per a l'estiu del 2021, hem decidit donar-nos la cara!
Així, és l'Equip del Vapelier el que passarà a la graella. Així coneixeràs millor l'equip de barjots que t'assegura almenys una revista al dia, cada dia, per ajudar-te en les teves compres.
Esperem que us divertiu tant mirant aquests vídeos com vam riure mentre els filmàvem!
Bon estiu a tothom!!!
PAPAGALLO: De l'arcaisme al papagallisme
Al principi dels temps, hi va haver el caos, el terratrèmol, la tempesta. Després va arribar el temps de les flors, dels somnis, de la humanitat. Va ser durant aquest període (no datable a la nostra història) que Papagallo va venir al món en els subterranis de la civilització perduda de Zhardane.
Un ésser petit, es va convertir en un home fort menjant-se els congèneres de la seva tercera línia a l'esquerra. Ja no en sintonia amb el món en què va néixer (lligat a la seva voraç gana), va ser expulsat de les profunditats per viure a l'aire lliure del nostre planeta com un simple mortal.
Estimat dels ritmes desfasats i dotat d'una oïda mozària (el seu apèndix Ouidal està directament connectat al seu sistema d'evacuació natural), va decidir prendre una direcció musical per trobar el seu lloc en aquest món.
Va començar destil·lant, en mode ''Phantom'', algunes bones idees als més grans músics contemporanis. Després de xiuxiuejar a l'orella:
– Jerry Lee Lewis per tocar el piano amb els peus.
– Jimmy Hendrix per salvar la bretxa entre el blues i el modernisme.
– Janis Joplin per no depilar mai.
– Andy Gibb el seu tall de cabell a l'estil ''Roulemoutte'', etc.
Uns anys més tard, el dimoni de l'escenari es va fer càrrec del cos de Papagallo. El seu físic imponent (meitat ós/meitat armadillo), la seva destresa força brutal així com la mida i embotit dels seus 12 dits (especificitat zhardiana) no li van permetre escollir el seu instrument preferit: l'arpa del jueu.
Va tornar a caure en el baix, pensant que seria més fàcil tocar un instrument amb només 4 cordes. Després de formar part dels Zhu Zhu Pets (entrenament de hàmsters japonesos), es va convertir en roadie per a una formació jove a Los Angeles i va conduir l'autobús de la banda de rock dur. Després d'una nit de beure, va decidir agafar el volant (malgrat els seus 12 grams de sang en l'alcohol) per unir-se a la propera cita sueca del quartet satànic.
L'endemà, per la major casualitat, es va alliberar un lloc dins del grup californian Metallica. Papagallo va decidir deixar anar el volant que, estranyament, havia quedat incrustat a l'estómac (la història no és clara sobre aquest detall), per provar sort. Però el seu empresari en aquell moment (Mahatma Oliver Charlotte) va rebutjar categòricament la seva candidatura. Va trobar que Papagallo tocava massa melòdic i no prou basat en tela d'esmeril.
Decidit a deixar la seva empremta musicalment, va deixar els seus baloches (els zhardians sempre porten l'essencial del viatge dins ells) al territori gal i més particularment a Bordeus. Després d'haver saquejat totes les vinyes de la regió per posar-se en forma i evacuar tot el malestar que li fumava (li agrada destruir coses), es va convertir en el propietari del Feliç Conill. Un cafè-concert especialitzat en música neofàsica.
Després de l'actuació d'una estrella que passa, es va aturar, com un espanyol bretó, davant d'una cançó amb un títol profètic: ''Estic enamorat d'un cigarret''. Sense cap perspectiva sobre el valor d'un text, va decidir submergir-se, primer les natges, a la piruleta del càncer. A força de fumar com un bomber, va tossir els pulmons (literalment) durant una vetllada de bolets al·lucinògens a la cuina del seu modest establiment. Per desgràcia, els fums que emanaven dels seus utensilis per respirar van encendre els pollastres rostits (que estaven al menú aquella nit) i l'edifici es va cremar en qüestió de minuts.
La policia va intentar posar-li les mans damunt davant els 342 morts de la vesprada. Valent com l'infern i havent decidit assumir el seu paper en aquest desastre, va fugir.
Disgustat, va entrar a la hibernació, facilitat pel seu costat de mig ós, durant uns trenta anys. Va ser despertat per un tal CC, amb grans cops de llançaflames als genitals (la zona anatòmica menys densa per arribar a la fibra nerviosa del cervell en els zhardians), i li va proposar entrar en religió contra el cigarret promovent la vapologia. .
La història ens dirà si l'ecosistema vapològic serà un guanyador, però el que és segur és que alguns actors professionals d'aquest entorn han desaparegut misteriosament després de ser convidats a sopar al seu restaurant preferit: The Fucking Blue Boy.
Font: Wikimerdia
